02.173 - Educació artística - Aula 3

Públic

El meu recorregut cultural i artístic

Em dic Diego Sospedra i vaig néixer l’any 2002. Actualment, estic estudiant el grau d’Educació Primària a la UOC, uns estudis que m’agraden molt perquè el meu objectiu és poder treballar com a mestre en un futur proper. Considero que l’educació és una part fonamental de la societat i que, a través d’aquesta, podem ajudar els infants a créixer, aprendre i descobrir el món que els envolta. Al llarg de la meva vida, el meu entorn i les experiències que he anat vivint m’han ajudat a construir la meva manera d’entendre la cultura i la importància que té en el nostre dia a dia.

Des de petit, he crescut en un entorn familiar en què la cultura ha tingut una presència important. A casa sempre hi ha hagut quadres i obres d’art que formaven part de l’espai on vivim. Potser, quan era més petit, no era tan conscient del valor que podien tenir aquestes manifestacions artístiques, però amb el temps he anat entenent que l’art pot formar part de la nostra vida quotidiana sense que necessàriament ens n’adonem. A més, la meva família sempre ha tingut interès per conèixer altres cultures, especialment a través dels viatges. Aquesta manera d’entendre el món m’ha ajudat a tenir curiositat per allò que és diferent de la meva realitat i a valorar la diversitat cultural.

Un dels meus records relacionats amb l’art durant la infància és l’assignatura de Plàstica a l’escola. Sempre ha estat una assignatura que m’ha agradat perquè em permetia desconnectar de la resta de matèries i dedicar una estona a fer alguna cosa diferent. Per a mi, les activitats plàstiques representaven un moment de tranquil·litat, en què podia concentrar-me en allò que estava fent i deixar de banda altres preocupacions. Crec que aquesta experiència m’ha ajudat a entendre que l’art no només té una funció estètica o creativa, sinó que també pot ser una manera d’expressar-se, relaxar-se i trobar un espai personal.

Actualment, una de les activitats que més m’agrada és llegir abans d’anar a dormir. És un moment del dia que intento reservar per a mi mateix, ja que em permet desconnectar de les obligacions i del ritme del dia. La lectura em proporciona una estona de calma i em permet centrar-me en una altra realitat abans de descansar. Considero que trobar aquests petits moments és important, perquè ens ajuden a cuidar-nos i a dedicar temps a activitats que ens fan sentir bé. Encara que cadascú tingui les seves preferències culturals, penso que llegir és una manera molt personal d’apropar-se a altres històries, idees i maneres d’entendre el món.

Si hi ha una experiència que ha estat especialment important per a mi, aquesta és la de viatjar. Els viatges amb la meva família, els meus amics i la meva parella m’han marcat molt, no només pels llocs que he pogut conèixer, sinó també pels records que he construït amb les persones que m’acompanyaven. Viatjar em permet sortir de la meva rutina, descobrir nous entorns i conèixer realitats diferents de la meva. A més, són experiències que comparteixo amb persones importants per a mi, fet que fa que els records siguin encara més especials.

Un dels llocs que més m’ha impressionat ha estat Roma. És una ciutat que em va semblar extraordinària i que em va deixar un record molt especial. La seva història, els seus espais i tot allò que la fa única van fer que l’experiència fos molt significativa per a mi. És un d’aquells llocs als quals tornaria una vegada i una altra, perquè considero que sempre hi ha coses noves per descobrir i moments diferents per viure. Aquesta experiència m’ha fet valorar encara més la possibilitat de conèixer altres llocs i entendre que viatjar també és una manera d’apropar-se a la cultura, a la història i a les formes de vida d’altres societats.

Quan viatjo, intento no quedar-me únicament amb els llocs més coneguts o amb els espais que apareixen a les guies turístiques. També m’interessa conèixer les costums i les tradicions del país que visito, perquè considero que són una part essencial de la seva identitat. La manera de viure de les persones, les seves celebracions i les seves formes d’entendre el món ens poden ensenyar moltes coses. Per aquest motiu, crec que viatjar és una oportunitat per aprendre, ampliar la mirada i entendre que no hi ha una única manera de viure o d’interpretar la realitat.

Tot aquest bagatge cultural té relació amb els estudis que estic cursant actualment. Estudiar Educació Primària m’ha fet reflexionar sobre la importància que té la cultura en el desenvolupament dels infants. L’art, la lectura, les tradicions i el coneixement d’altres cultures poden contribuir a despertar la curiositat, fomentar la creativitat i ajudar els nens i les nenes a comprendre millor el món. Per això, considero que la cultura hauria de tenir un paper important a les aules i que és essencial oferir als infants oportunitats per descobrir diferents formes d’expressió i de coneixement.

De cara al meu futur com a mestre, m’agradaria poder transmetre aquesta curiositat als meus futurs alumnes i ajudar-los a descobrir que la cultura és molt més que allò que s’estudia en un llibre o es visita en un museu. La cultura és present en moltes situacions quotidianes: en allò que llegim, en els llocs que visitem, en les tradicions que compartim i en les experiències que vivim amb altres persones. Crec que cadascú pot trobar les seves pròpies maneres de connectar-hi i que, com a docent, és important respectar aquests interessos i facilitar noves oportunitats d’aprenentatge.

En definitiva, el meu recorregut cultural està molt relacionat amb el meu entorn familiar, els records de la infància, la lectura i, sobretot, els viatges que he compartit amb les persones que formen part de la meva vida. Totes aquestes experiències m’han ajudat a valorar la cultura com una manera de conèixer el món i d’enriquir-me personalment. Ara, a través dels meus estudis d’Educació Primària, també començo a veure-la com una eina educativa amb un gran potencial. M’agradaria que, en el futur, aquesta mirada em servís per ajudar els infants a descobrir, experimentar i gaudir de la cultura, tal com jo he anat construint la meva pròpia relació amb ella.